FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona de l'esfera celeste de disset graus d'ample, vuit i mig a cada costat de l'eclíptica, que comprèn les òrbites de la Lluna i dels principals planetes i es divideix en dotze parts o signes iguals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l'home actual, que poblà Europa i l'oest d'Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys (Homo neanderthalensis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta d'entre 5 o 10 centímetres d'ample, amb el cantell exterior arrodonit, fixada, amb una mica de volada, a la vora dels graons d'escala fets de maons o de rajoles, per a evitar que s'escantellin o es trenquin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ample, més dilatat. Eixamplar un carrer. Eixamplar una finestra. Eixamplar un vestit, les mànigues d'un vestit, les botes. Eixamplar un territori, un domini. Eixamplar el cercle dels seus coneixements. Esdevenir més ample, més dilatat. Allà el riu s'eixampla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma de foc portàtil de canó curt i ample, de boca acampanada. Giny antic de guerra que servia per a tirar pedres grosses. Caixa movible d'un camió o d'un carro de transport de terra, grava, pedres, etc., que s'alzina per buidar-ne el contingut. [...]
